Article de reflexió sobre la adolescència en estos moments.

És ben cert que el confinament no està venint bé a ningú. Cada dia són uns, o unes, els herois o heroïnes que ens venen al cap i que fan que els aplaudiments de les 20h sonen més profunds. El que és ben cert és que l’heroïcitat d’aquestos temps roman en tota la ciutadania donat que el principal lament no és el fet d’estar tancat a casa, que fins i tot pot ser un plaer per retrobar-se en un mateix, sinó el fet de perdre tot el que està fora: abraçades, mirades, estones amb els amics, nuvis...

Potser, a priori, sembla que siga la infància més menuda la que genera una tasca més laboriosa o un esforç major a les famílies però, és l’adolescència confinada qui queda privada dels seus drets més necessaris en aquesta etapa primordial de la vida.

La xicalla fins a deu o onze anys té tot allò que necessita dins de casa: joguines, mamis, papis i família en general amb què jugar o fer manualitats, un poquet de televisió, alguna estona de lectura i... molt al meu pesar, un poquet de mòbil. El desafiament major està a partir dels dotze quan les mirades i les estones amb es amistats de què abans parlava, es troben fora de casa. Fins i tot m’atreviria a dir que per als més menuts tindre l’atenció de la família, pràcticament les 24 h sent el centre de la llar, és tot un plaer mentre que quan l’edat és més avançada la mateixa situació és converteix en un malson.

Certeses, mentides, desmentits...i en definitiva consells, per conviure en pau amb l’adolescència.

Partir de la base, com a tutor/a adult responsable, que l’adolescent és portador de drets i té unes necessitats maduratives diferents que després aniré enumerant.

DRET A LA INFORMACIÓ. Fer-los conscients, mitjançant el diàleg, de per què no poden eixir a reunir-se amb les amistats. Açò és probable que siga un dels principals motius de discussió familiar ja que estan cansats d’escoltar i de llegir que la seua etapa no és vulnerable front al virus. Una mare o un pare provoquen un fort rebuig quan diuen el seu fill o filla que no pot eixir de casa. Si són els adults de referència els que fan la prohibició, el rebuig, i fins i tot l’odi, augmenten ja que l’adolescència és una etapa d’igual a igual i on prima l’amistat per damunt de tot. L’adolescent té, podríem dir, un punt de súper heroi; com que “això a mi no m’afecta”. Vore junts unes notícies o llegir un article veraç sobre com poden ser i són portadors asimptomàtics i, per tant, poden matar sense voler el seu propi iaio, els farà reflexionar. Si eres mare/pare/tutor d’adolescent, consulta la veu d’un expert (diari, article, notícia, OMS...) per fer-te recolzament. 

DRET A PROTECCIÓ Estar tancats no és un capritx de mamà o papà... és una situació global i qui ix al carrer és un inconscient. Podran dir-nos que si el seu amic o la seua amiga ha eixit al carrer o aprofita que té gos per donar una volta... Sempre el diàleg i la llei (en aquest cas el Reial Decret d’estat d’alarma) poden ajudar a calmar la fúria incontrolable pels canvis hormonals. 

DRET A LA PARTICIPACIÓ. Cal tindre en compte que el tancament costarà més en aquesta etapa de la vida en què tot està per descobrir que en qualsevol altre moment vital. L’adolescència és el període en el qual els i les pre-joves, lluiten per aconseguir certa independència passant de ser infància per cercar el seu lloc al món. El covid19 els ha fet, de sobte, trobar-se amb un mur davant dels seus nassos anomenat PARE/MARE. És importantíssim escoltar i validar aquestes emocions que ara afloren valorant nous descobriments que pugueu fer junts. 

DRET A LA INTIMITAT. DRET A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ. Pensar que s’estan perdent un muntó d’experiències importants durant aquest tancament bé siguen a nivell acadèmic (per a les o els més aplicats en matèria escolar), competicions a nivell esportiu, festes d’aniversari, la graduació... és una de les parts que més pot afectar. És per això que cal ser flexibles sobre el temps dedicat a les xarxes. Cal ser conscients que el mòbil és ara una finestra oberta al món real. Altres “divertimentos” també poden ser finestres vistos des de la mirada adulta (com un llibre o un joc de taula) però, són les seues pròpies xarxes socials les que els mantindran més vinculats a eixe moment que no volen perdre. A més, se’ls pot convidar a mostrar les seues reflexions i emocions en un espai virtual com aquest. Fer un anecdotari digital del coronavirus és una bona mesura. 

DRET A UNA FAMÍLIA. DRET A L’OCI I LA CULTURA. Podem perdre els nervis i caure en dues trampes. La primera d’elles faria referència a, sense voler i preses del cansament, que necessitare també eixir i fer la trampa. La segona, enrabiar, castigar, cridar i perdre els nervis amb comportaments dolents que, per tant, ens faran perdre la raó. Les situacions de conflicte, probablement es donaran però, quan passen, s’ha de convidar de nou a fer activitats en família d’una manera indirecta, sense tractar l’adolescent com un xiquet o xiqueta d’edat inferior i, com ja he comentat abans, deixar-los temps per poder estar a soles, amb xarxes socials o sense elles. Oferir veure una pel·lícula en família o una sèrie junts al sofà, sol ser un bon antídot i, fins i tot, us podrà unir com a família.

Deixa que trie!

Sergi Morales: President de Quera l Tècnic d´infància  l Mestre